La festa començà divendres 20 de febrer quan, amb l'excusa d'un taller de muixeranga per als xiquets, anàrem a la xocolatada i jocs infantils.
L'èxit va ser rotund gràcies a la bona acollida i participació dels assistents.
Després compartírem el sopar i la vetllada sempre meravellosa de Benimaclet.

La festa grossa i per la qual es coneixen les carnestoltes de Benimaclet arreu del món va ser l'endemà, dissabte 21 de febrer.

A 19:30 hores s'encetà la cercavila des del local de l'Assemblea de Veïns de Benimaclet amb la participació del Dimonis de Benimaclet, gegants, "filà" de moros, colles de dolçainers i tabaleters i com no podia ser d'altra manera la Muixeranga de València.
Al llarg del recorregut pels carrers de Benimaclet vam fer diverses figures amb l'ajuda imprescindible dels tabals i les dolçaines, el Tirant i el Moro Maclet es van trobar, els Dimonis de Benimaclet ens van il·luminar i escalfar i la filà dels moros ens va ben animar.
En finalitzar la cercavila a la porta del local de l'Assemblea, punt d'inici i de cloenda, vàrem carregar la darrera muixeranga i unírem les nostres veus en la proclamació de la Independència del Califat de Benimaclet. Els nostres crits ben acompassats amb les peces tocades per les colles de tabaleters i dolçainers, destacant-hi El Cant dels Maulets i altres composicions indispensables d'Al Tall.
La festa va continuar amb el sopar al local de l'Asemblea, on acabàrem d'estrènyer els llaços que sempre ens han unit amb aquest barri que ens ha vist nàixer i créixer.

Ací vos presentem a gran part de la Muixeranga de València. Almenys als qui vàrem anar a Benimaclet. En els somriures es veuen els nervis previs al començament.

La primera figura la vam dedicar a la memòria de la mare de n'Artur Part Escrivà, muixeranguer de Sueca, la qual havia faltat feia poc. Així, en silenci i abans de començar la cercavila, a la mateixa porta de l'Assemblea, vam fer un bon pilar de tres.

Continuant amb el nostre repertori i també abans de començar el cercavila, els vam oferir la "Figuereta". Així, sense calfar, sense fer-nos de pregar.
I açò només era el començament. Havíem decidit lluir-nos i donar-ho tot!
No cal dir que estàvem envoltats de dolçainers i tabaleters que ens ajudaven amb la seua música i de gent que ens encoratjava i aplaudia incondicionalment.

Ja en marxa la cercavila formàrem diferents figures, més o menys complicades, però sempre buscant eixa germanor i festa que caracteritza el Carnestoltes de Benimaclet.

En cada cantó o cruïlla ens aturàvem a muntar alguna figura nova.
En aquesta foto va ser l'"Alcoianet" però tampoc no va faltar el "Banc", que suposa un gran esforç per als braços del mestre Toni.

Ja entrant a la plaça del poble de Benimaclet, perquè, tot i que haja estat absorbit per la ciutat de València, encara manté intactes l'esperit i la convivència dels pobles, vam muntar una guia.

En havent acabat la cercavila i arribat al punt de partida, i abans de l'acte de cloenda i la proclamació d'independència, vam fer, per fi, la "Sènia", tan esperada i que alça tanta expectació.

I ja per acabar la nostra actuació i deixar pas als veritables protagonistes de la nit, tornàrem a fer una altra "Figuereta".
Després d'açò els nostres amics dolçainers i tabaleters ens van fer embogir al ritme de les seues cançons.
D'ahí al sopar i a la festa nocturna posterior va ser tot d'una. I sense adonar-nos-en se'ns havia passat la nit i era hora de tornar a casa a descansar de tanta festa i tantes emocions viscudes.

Esperem que la gent de Benimaclet i tots els que vingueren a veure'ns s'ho passaren tan bé com nosaltres. Tant de bo ens tornen a cridar per al Carnestoltes de l'any vinent, perquè l'experiència bé s'ho val.