Tot i ser inevitable la baixa temperatura, enguany no vam tindre tant de fred com l'any anterior. També és veritat que hi anàvem preparats per a la gelor que patírem el 2008 i potser això va fer que finalment no haja estat per a tant.

La qüestió és que la nostra participació en la Processó de Santa Llúcia pel barri de Velluters de València, on es troba la seua ermita, s'ha repetit per segon any consecutiu i desitgem que continuen deixant-nos precedir la processoneta de l'estendard de la Confraria de Santa Llúcia, la més antiga de la ciutat de València segons corroboren els seus membres.

Reconeixent la solemnitat i importància d'aquest aplec de dolçainers i tabaleters en honor de Santa Llúcia també per segon any consecutiu s'hi aplegaren les càmeres de Canal 9, el qual, a través del seu programa Cor de Festa, se'n va fer ressò. Tota publicitat és poca per a donar a conéixer aquesta tradició tan arrelada al Cap i Casal i poblacions dels voltants i que pel que s'hi veu manté una excel·lent salut.

Mentre esperàvem que s'hi aplegaren tots els dolçainers i tabaleters ja començàvem a notar la temperatura i humitat pròpies de l'època i lloc en què ens trobàvem.

La nostra presència no va passar desapercebuda i fins i tot entrevistaren al nostre company Paco.

Vam començar amb la Sénia, una figura molt impactant i que sempre agrada i concloguérem la processó, també en la porta de l'ermita amb un retaule compost per un pilar de tres i quatre pilarets de dos.

Acompanyàrem i precedírem el guió de la Confraria pels carrers de Velluters, barri històric que a poc a poc s'està recuperant per al gaudi dels seus veïns i de tota la ciutat.

Durant l'itinerari férem algunes figures més (la "desplegà", que ens va eixir molt bé) i acabàrem on havíem començat la vesprada: a la porta de l'Ermita de Santa Llúcia, al carrer de l'Hospital de València, on muntàrem el Retaule.