El cap de setmana del 24 i 25 d'abril de 2010, en comptes d'anar a la tradicional i ineludible cita amb la manifestació del 25 d'abril, que casualment en aquesta ocasió ha coindicit amb el dia remarcat, reponguérem a la invitació dels seus Falcons i anàrem a Piera, poble de la comarca catalana de l'Anoia.
La invitació corresponia a la que nosaltres els vàrem fer per la I Trobada de Torres Humanes a València, al setembre de 2009, i era a propòsit de les Festes del Sant Crist, festa gran d'aquest poble.
Per tal de fer-nos sentir, hi anàrem acompanyats de l'Estrela Roja, que sempre ens respon quan la necessitem, sobretot si hi ha festa pel mig. |
|
|
|
El nostre desembarcament va ser en un espectacular temps primaveral a l'entrada del Poble. |
|
Des del lloc d'arribada començàrem la nostra marxa, ja canviats, cap al centre de la localitat, fent tot el rebombori que podíem. Entenem rebombori com música. |
|
Una vegada en els carrers del poble, i mentre esperàvem per tal de reunir-nos amb els nostres amfitrions, la festa continuava. |
.  |
La nostra canalla s'ho passava d'allò més bé i ballava totes les músiques i danses que l'Estrela Roja tocava. |
|
| .Prompte va començar la festa i la nostra cercavila va prendre els carrers per trobar-nos amb els Falcons. |
|
|
| Per fi ens trobàrem i començà el primer dia d'actuacions: que si pilarets, que si l'encontre, que si un guionet... |
|
|
 |
|
| |
|
| La plasticitat de les figures dels Falcons és sorprenent. L'evolució de la seua flor n'és un bon exemple. |
|
|
| Si bé nosaltres intentàrem no desmerèixer amb les nostres muixerangues -la Figuereta no està gens malament- la cosa estava difícil. |
|
|
|
|
|
|
| Totes dues colles vam muntar figures amb moviment per deixar la gent bocabadada. |
|
|
|
| Després de la intensa actuació del matí, era hora per al lleure. Vam pujar a veure el Castell de Jaume I, que dissortadament estava tancat, i vam descansar i enraonar. Alguns altres amb més energia intentaren una partideta de pilota -frontó- però prompte comprovaren que eren millors muixeranguers que pilotaris. |
|
|
|
|
|
|
| Per la vesprada la festa va continuar. Aquesta vegada no hi havia cercavila, però hi havia taller de Falcons i Muixeranga al carrer. Les nostres xiquetes van practicar figures dels Falcons i vam muntar figures conjuntes: pilars i una desplegada. |
|
|
| L'endemà al matí vam començar una nova cercavila. Havíem de donar el millor de nosaltres, era el darrer dia. La culminació devia estar a l'alçada de les festes. |
|
|
|
|
|
|
| La cercavila estava arribant a la seua conclusió. Ja en la plaça i sense presses començàrem a bastir les figures més altes i impressionants. |
|
|
|
|
Per primera vegada havíem muntat la torreta de quatre en públic. Per a nosaltres va ser una gran cloenda per a unes grans festes. |
|
La nostra satisfacció se'ns veia en la cara. No podíem ocultar la nostra alegria per aquesta fita tan important per a nosaltres. |
|
|
|
|
| Els Falcons van demostrar que són capaços de superar-se a cada figura i ens van deixar impressionats i emocionats. |
|
|
| Acabàrem amb un dinar de germanor entre totes dues colles, durant el qual bescanviàrem alguns presents per recordar aquest esdeveniment. El dinar va estar molt animat (com no podia ser d'altra manera) per la música de l'Estrela Roja. Més d'un de nosaltres va tornar afònic cantant les velles cançons i tonades que ens identifiquen i ens donen sentit. |
|
|
Abans de dir-nos fins ben prompte ens vam fer una foto de grup per recordar com de bé ens tractaren i ens sentírem a Piera.
També cal dir que vam assolir una fita històrica: vam fer el pilar més alt de la història muixeranguera (i qui sap si també de la història castellera), i perquè en quede constància, ací posem la foto.
|
