Logo

Som una jove colla de muixeranguers que volem recuperar la muixeranga a la ciutat de València. Si vols enlairar-te fins el cel, fer pinya o simplement passar-t'ho bé, aquest és el teu lloc. T'esperem. Només ens faltes tu!. 



 

   

Segons podem trobar a la viquipèdia:

"La muixeranga són un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià i que principalment es preserven a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.

Més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).

La muixeranga és el nom que rep a Algemesí, i que es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga l'objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú (les moixigangues), els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i el quadre plàstic.

Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle XVIII, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, podria considerar-se la seua existència des de 1733, ja que amb cadència anual es liquidava el sou als dolçainers que tocaven a la Festa. Aquesta és la més exacta fita cronològica."

L'espectacularitat i el fet d'integrar-se en un ball de carrer a l'estil de danses processionals provocà que la tradició s'exportara i amb el nom de “ball dels Valencians” es va integrar en altres seguicis populars de la Península Ibèrica. Encara es pot trobar viva a llocs com ara l'Aragó, País Basc, Castella, Extremadura o Catalunya, país aquest últim on amb el temps evolucionarien en els “castells”.

D'algunes d'aquestes actuacions ens ha quedat documentació. Així sabem que l’any 1633 durant la visita a Tarragona de Felip IV i M. Isabel de Borbó va actuar un Ball de Valencians dins del seguici extraordinari en honor del monarca. També en l’any 1673 una colla de Sagunt va participar al corpus de Sevilla, essent arquebisbe Ignacio Ambrosio Spinola, qui havia estat anteriorment arquebisbe a València, on va concloure la construcció de la capella de la Verge dels Desemparats. Ja en el segle XVIII tenim notícies del 1762, concretament a Lleida on actuen “valencians” en la col·locació de la primera pedra de la nova catedral i l’any 1774 participen dos grups al Corpus de Granada. Més tard l’any 1822 torna a intervindre al Corpus de Sevilla una altra colla.